Auditoria: debat i llindars

L’entrada a tràmit parlamentari al conseller general del Projecte de llei d’auditoria ha generat debat en relació amb els llindars perquè les societats sotmetin els seus comptes a auditoria.

La Llei de societats fixa l’obligació de sotmetre els comptes a auditoria a les empreses que superin 2 dels llindars establerts en 3 milions d’actius, 6 milions de facturació i 25 empleats. No obstant això, la proposta de llei proposa doblar aquest últim llindar i deixar-lo a 50 treballadors.

Sota aquest nou criteri, només el 0,9% de les empreses andorranes estarien obligades a sotmetre els comptes a auditoria externa. Aquest percentatge contrasta marcadament amb els estàndards observats en els països veïns, on el percentatge d’empreses subjectes a auditoria és molt més elevat.

A més, els llindars per a l’auditoria habitualment són més baixos que els proposats a Andorra. A tall d’exemple, països que tenen llindars inferiors als del projecte de llei són Espanya, Portugal, Italià, Mònaco, San Marino, Xipre, Malta, Islàndia, Croàcia, Estònia, Letònia, Lituània i Eslovàquia entre d’altres.

Limitar l’auditoria a tan sols un 0,9% de les empreses no sembla la millor manera de garantir un alt nivell de transparència i seguretat financera.

Deixar el llindar de 25 treballadors que estableix actualment la llei de societats incrementaria el nombre d’empreses auditades a un percentatge proper de l’1,7% de les empreses Andorranes, i ens acostaria als estàndards internacionals.

En conclusió, tot i que el Projecte de llei d’auditoria (malgrat arribar 16 anys més tard de l’obligació establerta a la llei de societats) representa un pas endavant en la regulació del panorama empresarial andorrà. Amb tot, seria prudent revisar els llindars establerts per assegurar que reflecteixen un equilibri entre el nombre d’empreses sotmeses a auditoria i la important necessitat de transparència i responsabilitat financera.

* Vladimir Fernàndez Armengol, Soci de Crowe