Les set claus

L'aigua en els conflictes

L’escassetat d’aigua pot donar peu a més conflictes

Creat:

Actualitzat:

Fa poc se celebrava el Dia internacional de l’aigua i vaig arribar al Pacific Institute, que, a través del seu web, ha estat fent una cronologia del paper de l’aigua en els conflictes des de fa més de 4.500 anys.

Defineixen si l’aigua és el detonant de la crisi (quan hi ha escassetat d’aigua), si és usada com a arma de guerra (quan s’enverinen els pous) o si és una víctima del conflicte (quan es bombardegen les reserves d’aigua).

I pocs països no s’han vist mai afectats per alguna crisi amb l’aigua de protagonista. Començant pel més antic documentat dels 1.634 recollits, a l’antiga Sumèria, quan la disputa entre les dues ciutats estat de Lagash i Ummaa per terra fèrtil i l’aigua per regar-la va conduir a un segle de conflicte, fins a arribar als més recents entre Israel i Gaza, amb pous, dipòsits i dessalinitzadores danyats afectant més d’un milió de persones, o a Ucraïna, amb presses destruïdes per míssils russos causant inundacions o amb dipòsits destruïts que han deixat sense aigua la població, inclosos alguns hospitals.

Als Estats Units d’Amèrica s’han reportat diversos casos d’amenaces d’intents d’enverinament d’aigua sense que s’arribessin a produir, a França durant l’Imperi Romà o les guerres mundials es van construir dics o desviar rius per impedir l’arribada d’aigua durant setges, i a Espanya només s’ha documentat un incident durant la Guerra Civil, però l’exèrcit espanyol va utilitzar estratègies contra els actuals Països Baixos.

Però s’estan incrementant els conflictes o incidents per l’accés a l’aigua en molts països i territoris: de la població d’una zona contra les empreses o els governs per no tenir aigua potable o patir talls regulars, de ramaders o agricultors perquè la manca d’aigua posa en perill els seus ramats o les seves collites... I amb l’episodi de sequera actual hem de ser conscients de totes les conseqüències que això pot tenir si no es fa res per evitar-ho.

tracking