Només un de cada tres

Aprofitant el Dia internacional de la dona, que vam commemorar divendres passat, vaig continuar la sèrie #Onsonlesdones, iniciada l’any passat i inspirada en el moviment català del mateix nom. L’objectiu és fixar-se un sector determinat de la nostra societat i quantificar la presència d’homes i dones i veure si és un sector molt feminitzat o no.

En l’edició passada vam posar el focus en les entitats sense ànim de lucre, les del sector social vers les esportives. I es va confirmar la nostra percepció: el 56% de les de caràcter social tenien una dona com a presidenta, però en el cas de les esportives aquest percentatge baixava fins al 20%. I en el cas de la composició de les juntes, en les socials un 63% eren dones i en les d’esports només un 29% ho eren.

Aquest any em vaig centrar en un sector que, a priori, em semblava més igualitari: el dels mitjans de comunicació. Per quantificar, m’he fixat en els articles d’opinió publicats durant la segona quinzena de febrer, quants signats per homes i quants per dones, i de tres diaris en paper i un de digital, tots locals. Així, n’he comptat un total de 145signats per 113 autors diferents. Quin percentatge creieu que està signat per dones i quin per homes?

Abans de donar-vos el resultat, remarcar que segons dades d’Estadística, a final del 2023 la població estimada a Andorra estava composta per un 52% d’homes i un 48% de dones. Serà similar?

Amb l’exercici fet, s’observa que només un de cada tres articles està signat per una dona: 50 dels 145, que representa un 34%. I pel que fa a les autories, dels 113 només 41 són de dones o el que és el mateix, un 36%. En tots dos casos, força lluny del 48%.

Quan es parla d’igualtat no ens referim només a la bretxa salarial, que existeix i no millora, sinó que també parlem de la manca de presència de dones en molts sectors de la nostra societat. I trencar aquesta desigualtat és una feina diària, no sols del 8 de març.