Inflació i poder adquisitiu

El poder adquisitiu (o la capacitat de compra) és la quantitat de béns i serveis que es poden comprar amb una suma determinada de diners, segons el tipus de moneda i els preus del mercat. Com més gran sigui la quantitat de béns i serveis que es poden adquirir amb aquesta suma de diners, major serà el poder adquisitiu. Aquest poder té a veure amb el valor de la moneda i no amb la quantitat de bitllets. Els individus, les empreses i els països empren els seus diners per satisfer necessitats. La relació entre el preu que paguen i la quantitat d’una determinada moneda que posseeixen correspon al seu poder adquisitiu. Aquesta quantitat de diners està condicionada per la taxa o tipus de canvi, per exemple, respecte al dòlar. El poder adquisitiu se sol emprar per mesurar el nivell de riquesa d’una persona o una entitat durant un període de temps. El poder adquisitiu disminueix en augmentar la inflació i el cost de vida, per la qual cosa està directament relacionat amb l’índex de preus de consum (IPC) del mercat. La inflació és un procés econòmic de desequilibri entre l’oferta (la producció) i la demanda (l’adquisició), que provoca un augment generalitzat i creixent dels preus en el mercat. Es genera una pèrdua del valor de la moneda, és a dir, els diners valen menys perquè la moneda va perdre el seu valor nominal enfront d’altres divises més sòlides. Els tipus d’inflació són els següents: Latent o reprimida, ocorre quan els governs estableixen controls de preus, la qual cosa impedeix que els índexs del mercat reflecteixin la realitat. Lenta, ocorre durant un període prolongat amb una taxa d’inflació baixa i estable, que permet realitzar projeccions a futur. Hiperinflació, ocorre quan els preus creixen de manera abrupta i amb constància, provocant incertesa en l’economia a curt termini. Estagflació, ocorre amb un creixement constant de preus juntament amb un estancament o decreixement de la producció del país. Durant un procés inflacionari, el desequilibri entre l’oferta i la demanda de diners ocorre perquè hi ha un increment excessiu de l’oferta de diners, que significa que existeix una sobreproducció de bitllets que circulen en el mercat, el valor total del qual excedeix el seu suport en les reserves del sistema bancari.