Tancant el cercle

Fa just quatre anys que va començar el confinament a Andorra i s’iniciava una etapa, més llarga del que hauríem volgut, de confinament, de tancaments, d’incertesa, de pessimisme, de restriccions i de noves figures com les STCT o ajudes extraordinàries, que van ajudar a pal·liar les conseqüències que la pandèmia de la covid-19 hauria pogut tenir en l’àmbit socioeconòmic. Tot el que va passar aquell primer any es va recollir en l’estudi presentat el gener del 2022, liderat per Reig Fundació i amb la col·laboració l’AR+I-Sociologia, titulat “La Covid a Andorra: La seva incidència en l’economia de la classe treballadora”. Es concloïa que caldria garantir el retorn a la normalitat al més aviat possible en l’àmbit educatiu per evitar conseqüències a llarg termini, assegurar l’accés als serveis de salut mental i actuar amb immediatesa per prevenir els seus efectes i treballar per reduir el risc de pobresa.

La setmana passada es presentava la darrera fase d’aquest treball amb l’informe “Del 2020 al 2023: Tancant el cercle de la pandèmia de la Covid-19 a Andorra”. S’hi analitzen el mateix centenar d’indicadors que en el primer estudi, però al cap de tres anys de l’inici de la pandèmia. I s’hi conclou que si bé en el pla educatiu, laboral i macroeconòmic s’ha retornat a nivells prepandèmics, hi ha dos sectors, com ja s’avisava en el primer informe, en els quals caldrà anar amb compte: el primer, la salut mental, que ha vist incrementades exponencialment les visites, especialment entre els més joves i les noies. I el segon, les desigualtats; sense dades de pobresa a Andorra des del 2020, s’estima que hi ha certs col·lectius que estan en un risc més elevat de vulnerabilitat que altres i que, per tant, la sortida de la pandèmia no està sent igual per a tothom. I també caldrà seguir l’increment demogràfic, que es troba a nivells molt superiors que en el 2019, amb els efectes en l’habitatge o els recursos que això pot tenir.