“Silencis trencats”

Si heu passat per l’Illa Carlemany, haureu pogut veure una exposició de fotografies. Però no són unes imatges qualssevol: les protagonitzen persones i famílies supervivents al suïcidi. Alguns van intentar llevar-se la vida en primera persona i altres són famílies de qui ha comès un suïcidi, i totes comparteixen la seva història.

És un projecte de l’Associació de Prevenció del Suïcidi i l’Acompanyament als Supervivents (APSAS) i de l’Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi (ACPS), i ha arribat a Andorra gràcies a l’Associació Marc GG.

Els testimonis no són d’aquí, però malauradament també hi ha suïcidis o intents, tot i que amb poques dades actualitzades.

L’exposició es pot visitar fins demà i us recomano que hi passeu i llegiu cadascuna de les històries, ja que segurament hi haurà similituds amb els casos que passen aquí i podrem entendre millor per què el suïcidi pot afectar a tothom, siguis adolescent o adult, siguis de la classe social que siguis.

D’una banda, aquells que han intentat suïcidar-se expliquen la solitud que sentien, la desesperació que, per abusos, desemparament, depressió, discapacitat, etc., consideraven que els superava, les llargues llistes d’espera o l’excés de medicació, l’estigmatització que, per un trastorn mental o un intent de suïcidi, pateixen... D’altra banda, les famílies també posen en relleu la manca de recursos i d’acompanyament i que no van saber fer res per evitar-ho, el que els fa viure amb un sentiment de culpa per no haver fet més i amb un procés de dol que costa de superar i que sovint els acompanya la resta de la seva vida.

Aquests darrers dies es parla molt de l’augment de visites per salut mental aquí a Andorra, especialment entre els més joves. Cal que s’hi destinin recursos, com demanen les associacions que donen suport a aquests col·lectius, i que les administracions públiques, a més de recursos, també es coordinin per evitar una nova pandèmia.