El vial de Concòrdia

L’acord pel vial de Sant Julià s’ha anunciat d’una forma poc habitual en el dia a dia de la política andorrana. Un vídeo a les xarxes socials de Concòrdia i de Desperta Laurèdia va despertar –mai millor dit– els mitjans de comunicació ahir, al veure que la nova formació anunciava un acord en el marc dels pressupostos generals del 2024 per fer realitat el projecte a finals d’aquest mateix any.

Des que va néixer, Concòrdia ha tingut una capacitat meritòria per apuntar-se al marcador elements tangibles –però també més eteris– que han fet que l’electorat pugui identificar en espais concrets la formació. Les torres, per exemple, són un element perfectament tangible que Concòrdia s’ha adjudicat per vehicular l’oposició a un model de construcció. El procés mental seria: veig una torre, no m’agrada, penso en Concòrdia.

Amb el vial de Sant Julià segurament passarà el mateix, perquè no importa si el projecte ja estava adjudicat amb anterioritat, ni tampoc la pressió de l’anterior cònsol, ni tampoc si el Govern ja tenia en cartera tirar endavant aquest projecte –cosa que no entro a valorar–. El que en aquest moment importa és que, ara per ara, el vial se l’ha adjudicat Concòrdia, perquè és “gràcies a l’acord que s’ha pogut fer realitat”, diu el vídeo. Per tant, quan un lauredià passi pel nou vial, o vegi les obres el procés mental serà: veig el vial, recordo el vídeo, Concòrdia ha fet el vial.

És una de les característiques de la nova política, la qual té molt en compte el relat en un moment en el qual tot passa molt ràpid, amb un nivell d’acceleració brutal i durant el qual l’electorat s’informa de manera molt superficial. És per això, i per altres qüestions, que Concòrdia està generant un sentiment de victòria que es basa més en la sensació, que no pas en l’acció de Govern –que tot just comença ara amb el control de la capital i de Sant Julià–. De fet, aquest és una altra característica de la nova política: ser capaç de despertar les emocions d’un electorat que feia uns quants anys que estava moix i apagat.