Converses d'autobús

M’encanta escoltar les converses dels personatges anònims als trajectes llargs d’autobús. M’agrada escoltar sense participar-hi, ser un testimoni mut del sentiment i patiment nacional.

Moltes vegades sento frases gairebé filosòfiques i contundents dels Sèneca que caminen pel món. Ho dic de debò, no és una frase sarcàstica. És l’opinió del poble, d’aquell del qual els polítics han de ser mandataris de la seva voluntat, d’aquell que gairebé ja no s’escolta. És el parer de com va el país del conductor de l’autobús i la senyora del costat, que sense conèixer-se de res, comencen a parlar per fer el trajecte més amè.

Aquests dies tothom parla del desnonament d’una àvia per part d’un youtuber sense ànima. Coincideixo plenament amb el pensament del conductor, qui, lluny de caure en l’opinió fàcil de criticar sense coneixement els nouvinguts –i de pas, la política d’inversió estrangera del Govern–, com a mínim deixa cert marge de dubte pel fet de no tenir tota la documentació del cas.

I és que en tota història hi ha dues versions. Difícilment podem opinar sense conèixer totes les dades del cas. Ho veig cada dia per la meva professió. Desconec aquest cas en particular, ja que no represento legalment a cap de les parts, però per experiència puc dir que, quan existeix una sentència de desnonament, es donen tots els requisits legals perquè així sigui.

M’explico: si un contracte ha estat resolt judicialment, com és el cas –d’acord amb la informació pública que tenim–, és perquè el Tribunal ha verificat que es donen tots els requisits per rescindir de manera unilateral el contracte de lloguer, i que el propietari pot tornar a tenir l’ús del seu pis, sigui o no un youtuber.

Per tant, si no hi ha contracte, malauradament la llogatera (en aquest cas, una dona gran) ha de marxar del pis. Cal en aquest punt activar altres ajuts de l’administració si és necessari, però no afusellar públicament el propietari, ni fer-lo responsable de la innegable greu crisi del mercat d’habitatge.