Genocidi

El conflicte de Gaza malauradament encara és notícia, però aquesta setmana en un escenari nou, la Cort Internacional de la Justícia de l’ONU, amb tots els auguris de convertir-se en un fet històric, perquè serà el primer cop que l’Estat jueu és jutjat sota la Convenció sobre Genocidi de les Nacions Unides, que va ser aprovada després de la Segona Guerra Mundial per evitar que es tornessin a produir atrocitats com les que es van cometre contra el poble jueu durant l’Holocaust. I val a dir que Andorra, com a estat membre de l’ONU, va aprovar l’adhesió al conveni l’any 2006. No obstant això, els fets parlen per si sols, el Tribunal no dictaminarà si es tracta o no d’un genocidi, però sí que pot determinar l’aplicació d’unes mesures cautelars i urgents, que tots desitjaríem que fossin el cessament de l’acció militar d’Israel. És molt probable que el tribunal aprovi mesures, encara que tots temem que passi com amb la guerra d’Ucraïna i algun dels anomenats P5 facin servir el seu dret a veto, el que vol dir literalment “jo prohibeixo” i que denota el dret a parar unilateralment qualsevol sentència del tribunal internacional. Com demostra la història aquest dret a veto ha estat l’origen de la inacció internacional en crims de guerra i crims contra la humanitat, a causa que els 5 grans han buscat la protecció dels seus interessos, i no sé per què, en aquest cas, em venen al cap els EUA. L’atac sistemàtic d’Israel contra el poble palestí, sota el nom de danys col·laterals, té un clar caràcter genocida en voler provocar la destrucció d’una part substancial dels palestins, que ja supera els 20.000 morts, dels quals el 50 o 70% en són infants. Tot i que, qui més qui menys, veu que aquests atacs tenen un caràcter genocida, molts de nosaltres no entenem com únicament Sud-àfrica ha gosat a alçar el crit contra aquestes evidents atrocitats que, com sabem, no van començar el passat octubre. Com m’agradaria, per un moment, ser sud-africana.