Candidatura de futur

Un estudi de Bent Flyvbjerg de la Universitat d’Oxford detalla de forma concreta com fer uns Jocs Olímpics és impossible que sigui viable econòmicament. “Per a París 2024 ja és tard, la resta que diguin que no al COI”, asseverava en una entrevista a Palco23 fa uns anys.

L’estudi detalla com la inversió que s’ha de realitzar en infraestructures és molt difícil d’amortitzar, perquè tenen un ús molt curt en el temps. No cal anar només als Jocs Olímpics, sinó que també podríem mirar el Mundial de Qatar de futbol, on bona part dels estadis que es van construir ja no existeixen.

És una evidència que la candidatura dels Campionats del 2029 no suposa una inversió com la d’uns Jocs Olímpics. En aquest cas parlem d’uns 48 milions d’euros, segons va detallar David Hidalgo ahir al Consell General. També és cert que hi ha una gran diferència entre el COI i la FIS perquè, bàsicament, el retorn que dona la FIS quant als drets de televisió i màrqueting és substancialment més generós que el COI.

Ara bé, més enllà de l’aspecte purament econòmic, els Mundials del 2029 són una oportunitat per a Andorra perquè un sector tan important per al nostre país com és el de l’esquí ens posi al centre de tot. Per tant, Andorra estarà observada amb lupa i té una oportunitat per ensenyar al món que les coses es poden fer diferent. Em sembla un gran encert plantejar una revolució en el concepte del que són uns Mundials tradicionals. Donar un pes més gran a l’entreteniment i a l’experiència de l’espectador que pugui venir és un element que molts esports ja estan fent avui en dia i que les federacions, organitzacions anacròniques a qualsevol temps, mai són capaces d’assolir amb encert.

Així, els Mundials han de servir per accelerar el procés de modernització i de diversificació del sector turístic del país –en aquest cas, el turisme vinculat a la neu– per tal que, quan les medalles i els trofeus ja s’hagin repartit, no quedi al Principat un forat negre que quan el mirem ens recordi grans temps, però que ens generin una certa frustració. Els Mundials han de suposar un llegat útil i una oportunitat perquè Andorra demostri al món que es pot lligar sostenibilitat mediambiental i econòmica amb esdeveniments esportius d’aquest gran nivell.