Comptant el cost

Primer de tot, desitjo que tothom tinguin una molt bona entrada d’any i que duri!

El final de l’any sempre dona peu a fer balanç i m’ha interpel·lat un de l’ONG Christian Aid titulat Comptant el cost – un any de crisi climàtica, en què estima el cost per persona dels desastres climàtics. A la introducció ja ens avisa que el 2023 ha estat l’any més calorós des que es recullen dades i que el canvi climàtic està provocant que els desastres naturals tinguin més intensitat i es produeixin més sovint.

A partir de dades provinents de fonts diverses, com ara la plataforma EM-DAT sobre desastres o les avaluacions de necessitats posteriors al desastre (PDNA en les seves sigles en anglès) d’agències, governs o administracions públiques de la zona afectada, han trobat una estimació de la pèrdua econòmica per a cada persona afectada. Així, la més costosa van ser els incendis a l’illa de Hawaii de l’agost. Han calculat que cada hawaià ha perdut 4.161 dòlars, aproximadament un 10% de la renda per càpita dels illencs. I això sense tenir en compte els efectes a mitjà i llarg termini, ja que els experts preveuen un alentiment de l’economia i un cost elevat en ajudes socials, com les prestacions d’atur, que van passar de 130 abans dels focs a més de 4.000 les setmanes següents.

També han analitzat tempestes a Guam, Vanuatu, Nova Zelanda i Myanmar, inundacions a Nova Zelanda, Itàlia, Líbia i el Perú, i la sequera a Espanya, amb un cost per persona que va dels 1.455 dòlars als 41.

Si féssim un còmput total de les pèrdues que han causat aquests desastres, la xifra seria elevada, seguríssim. I la reflexió que em ve al cap és si no seria millor que tots els governs, especialment aquells dels països més contaminants, entre els quals els Estats Units, invertissin aquests diners en la prevenció del canvi climàtic. I així també ens estalviaríem pèrdues humanes, com les prop de 200 dels incendis a Hawaii.