I per què no?

Aquest any ha estat doblement electoral, generals a l’abril i comunals diumenge, però la intenció no és analitzar els resultats. Més aviat és reflexionar sobre si ens podem plantejar ampliar el cens electoral incloent-hi les persones residents, especialment a les comunals.

La iniciativa no és nova, ja que en altres països, sense anar gaire lluny a les municipals passades a Espanya, hi havia persones residents estrangeres que podien votar sota certes circumstàncies o requisits. De manera molt resumida, podien votar els nacionals dels països de la Unió Europea que havien manifestat la voluntat de votar, per exemple, i altres residents nacionals de països amb els quals s’hagi signat un tractat de reciprocitat i que, per tant, també deixen votar els espanyols que resideixen en aquell país.

I si tenim en compte les enquestes d’intenció de vot que realitza cada any electoral el grup de sociologia de l’ARI, la primavera passada un 84,7% dels residents enquestats manifestaven la seva intenció d’anar a votar si poguessin (i afegir aquí que un 22,6% dels enquestats amb més de 20 anys de residència no adquireixen la nacionalitat andorrana per no haver de renunciar a la seva). I pel que fa a la intenció de vot, si bé fa anys sí que hi havia una diferència més àmplia respecte a les respostes que donaven els de nacionalitat andorrana, en la darrera s’havia reduït. Així, els de nacionalitat andorrana que van respondre a l’enquesta, a la pregunta de quin partit sentien més proper, un 20% deia que DA, un 12% el socialdemòcrata, un 7% Andorra Endavant i un 6% Concòrdia. Entre els residents, un 22% DA, un 15% SDP, un 4% Liberals i un 3% AE i Concòrdia (tot i que un 46% contestava que no ho sabia).

Si volem treballar perquè hi hagi més integració, participació i diversitat, aquesta serà una reflexió que caldrà posar sobre la taula i que el cens creixi.