Ben tornat, IPC

Que l’IPC hagi tornat a anar a l’alça en el darrer mes és per a les butxaques dels consumidors una mala notícia. És així de senzill i sense pal·liatius perquè implica que, un cop més, el poder adquisitiu tornarà a baixar en un moment en el qual les hipoteques continuen anant a l’alça. Alhora, però, en l’agenda política pot ser una bona notícia, ni que sigui indirecta, per a la mateixa ciutadania perquè una major tensió en aquesta qüestió obligarà els actors socioeconòmics a tornar a parlar i a posar sobre la taula mesures sobre carpetes que podien semblar ja superades.

Quan tothom mirava cap a Europa, ara tots tornarem a posar la vista sobre el Consell Econòmic i Social, un ens eteri que ningú sap ben bé qui el forma ni quan es reuneix, però que, de cop i volta, resulta ser que és qui té la potestat per decidir qüestions com l’increment salarial. El tram final de la legislatura passada ens van regalar un bon nombre de trobades a les quals, n’estic segur, tothom va anar amb les mans buides sabent que l’acord era impossible, tot esperant que el pare Estat prengués les regnes i dictés sentència. Es va demanar llavors una major implicació de les parts i es va prometre que es fomentaria que les empreses tinguessin comitès sindicals, els quals, avui en dia, segueixen brillant per la seva absència.

Caldrà veure, doncs, si la reaparició de la inflació suposa una bombolla d’oxigen per a un executiu que en les darreres setmanes havia estat entre l’espasa i la paret quan es va abordar el dossier de la Unió Europea i que, ara, haurà de sortir al contracop amb la qüestió de l’habitatge. Les mesures sobre la descongelació dels lloguers i les revaloracions dels salaris poden ser eines de distracció o punyals que el mateix Govern es clavi, segons com gestioni una matèria que, a les portes d’unes eleccions comunals, pot fer que els propers comicis només vagin dels salaris i les torres d’Escaldes-Engordany.