Mònaco marca el camí?

Potser encara no en som conscients del tot, però si les eleccions passades es van guanyar sobre la base d’aplicar mesures que afectessin el poder adquisitiu de la ciutadania, les properes –siguin d’aquí a dos o d’aquí a quatre anys– aniran exclusivament d’intentar explicar a la gent quins beneficis o quins mals suposa arribar a un acord amb la Unió Europea. Almenys aquesta és la situació actual i com es planteja ara mateix l’escenari polític, perquè vist com pinta la cosa es fa difícil que el Govern pugui ara fer un canvi de 180 graus i trobi una idea prou atractiva perquè s’entenguin els beneficis d’una aproximació a la Unió Europea. És evident que accedir a un mercat com és l’europeu obre un ventall de possibilitats per a l’economia andorrana. Innovació, competitivitat, millora de les infraestructures, millora dels serveis... Però és igual de cert que aquest no és el millor eslògan del món quan a l’altre cantó les trompetes que sonen són les de l’apocalipsi.

Segurament allò que podria sonar atractiu per a la ciutadania i et permetria guanyar un referèndum és tot allò que és negatiu per a l’economia del país. La desaparició del roaming? Agrada a la gent, posa en escac Andorra Telecom. L’entrada de nous bancs? Pot interessar a alguns estalviadors, preocupa de valent el sistema financer. El manteniment de FEDA com a prestador únic? És una cosa que ja tenim sense la UE. No confonguin, però, aproximar-se a la Unió Europea és l’única manera per funcionar a un món que cada cop és més global i, ens agradi o no, només pactant amb els veïns s’aconseguirà la neutralitat que tant desitja Andorra. Ara bé, el camí que ha obert Mònaco –amb l’aturada de les negociacions– és una via que el Govern pot quedar-se si mira a curt termini i pensa d’allargar la legislatura dos anys més, estalviant-se així un referèndum que, com tots, carrega el diable.