Gràcies, Carme Junyent

Avui fa una setmana que ens vam quedar orfes. Ens hem quedat sense una de les veus que posava seny enfront de tots els rebomboris, de sospitós caràcter populista, que utilitzen la llengua per crear polèmica. Sempre donava gust sentir-la o llegir-la, per la saviesa i la serenor que t’oferia. Era la Carme Junyent, qui ha tingut un paper fonamental en la defensa de les llengües amenaçades, entre elles, la llengua catalana, la pròpia del poble andorrà, que defineix la nostra cultura i identitat. I com diu la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial aprovada l’any 1999, el català mereix la màxima protecció que li puguin oferir els poders públics.

Malauradament, aquests dies es parla d’una nova llei en defensa de la llengua catalana, i dic malauradament perquè si necessitem una altra llei vol dir que la salut del català a Andorra no deu ser pas bona. I no em refereixo als ciutadans que diuen, jo no el parlo, ni el vull parlar, perquè la Carme ja deia que era inútil perdre el temps amb els hostils a aprendre una llengua, tot i que era trist que aquests ciutadans renunciessin al coneixement d’una manera tan gratuïta. Evidentment, una llei no fa que la gent parli una llengua, la llei és per protegir-la. Si volem que la salut del català a Andorra millori, som els catalanoparlants, la Carme parlava de 15% de militants i un 70% d’indiferents, que som molts i podem aconseguir canvis. Els indiferents som aquells que canviem de llengua quan no ens parlen en català per aquell prejudici induït de l’educació, que no exigim el dret de ser atesos en català malgrat que ho diu la llei… però som els que tenim la clau per a millorar la salut de la nostra llengua. I potser no ens hem de fixar en si els nouvinguts o els residents han de demostrar un A1, i ser conscients que, si nosaltres no parlem català, no el parlarà ningú més; que som nosaltres, els parlants, els que podem fer que la llengua no es perdi i que els altres vegin la necessitat d’aprendre-la.