Un estiu per “emmarcar”

Cada estiu, sota aquest intitulat, lectors del Diari d’Andorra aprofiten la versió digital del mitjà de comunicació per publicar fotografies de les seves vacances des de qualsevol lloc del món, sigui al país mateix o a l’estranger. Normalment, afegeixen un petit comentari per explicar la publicació, que descriu la imatge o les emocions que han sentit en el moment de capturar aquell instant. Tot i que trobo que el títol utilitzat pel Diari per al seu apartat encaixa molt bé amb el contingut que us acabo de descriure, avui l’utilitzaré en un sentit força diferent i molt menys alegre, ja que crec que descriu perfectament el que ha viscut el nostre planeta aquests darrers dos mesos. En efecte, tots els experts coincideixen que aquest estiu s’han enregistrat, en diferents punts del planeta, una pujada de temperatures mai viscuda, essent el mes de juny 2023 el més calorós mai enregistrat. Més de cinquanta graus als Estats Units i a la Xina, gairebé quaranta-cinc a Itàlia, Espanya o Grècia… Nombroses regions de l’hemisferi nord han estat afectades aquest mes de juliol per temperatures extremes i dramàtiques provocades, segons el món científic, no per la variabilitat natural del clima, sinó per l’anomenat canvi climàtic. I segons World Weather Attribution, una xarxa internacional d’experts en la matèria, aquests esdeveniments no poden ser considerats com a fets aïllats, ja que, amb molta probabilitat, es multiplicaran en el futur i seran segurament més duradors en el temps. Tot això ens mostra la gravetat de l’escalfament global i de les seves conseqüències, i no entenc com avui en dia, malgrat l’opinió de científics reconeguts mundialment i la multiplicitat de proves concretes, encara puguin haver-hi climatoescèptics que neguin aquests fets. I, com ho deia a l’inici del meu article, aquest estiu serà per “emmarcar”, ja que ens mostra que hem d’esperar a partir d’ara, i no en sentit positiu.