Amabilitat per davant de tot

Estem farts de queixar-nos i de sentir que tot va malament: la joventut, el clima, la societat... És igual on miris, sempre hi ha coses que es poden millorar. No és l’únic motiu, però si ens fixem, normalment sempre hi ha un denominador comú: la falta d’amabilitat. No ens comportem bé amb el planeta, ni amb les persones que ens envolten. Fins i tot no ens tractem bé a nosaltres mateixos.

L’amabilitat podria ser definida com una virtut consistent en acollir i tractar amb atenció i bondat, sense emetre judicis. Alguns autors sostenen que és una de les principals qualitats humanes. Ramon Llull, per exemple, considera que és l’essència de l’amor, el que fa estimable a una persona, i un dels aforismes del pensador Joseph Joubert assegura que hauríem de morir essent amables.

Esforç, humilitat i prudència; aquests són els tres valors que el teòleg Francesc Torralba diu que hem d’ensenyar als nostres fills. Amb el seu permís, a mi m’agradaria afegir l’amabilitat.

L’amabilitat té la capacitat de produir màgia. Si ets amable, la gent actua de la mateixa manera amb tu. És contagiós, es transmet. És transformador. No només amb tot el que ens envolta, sinó amb nosaltres mateixos. No ens podem dedicar pensaments durs o devastadors. No ens jutgem. Com ens parlem, després de cometre un error, marca sens dubte la nostra capacitat d’enfrontar-nos a la mateixa situació i superar-la amb èxit en el futur.

Si tots aquests motius no us semblen prou atractius, penseu en els beneficis que el doctor en química David Hamilton atribueix al comportament amable: reducció de la depressió i l’ansietat i rejoveniment. Et sembla poca cosa?

Sempre he pensat que és millor ser feliç que discutir, però ara afegeixo que si has de triar entre ser amable i tenir raó, tria sempre ser amable. És el quid de la qüestió. Val la pena intentar-ho, no trobeu?