Hi havia una vegada

A Breu història del món, Ernst H. Gombrich afirma que totes les històries comencen amb “Hi havia una vegada”, i així successivament, sense poder imaginar on s’acaba. Doncs hi havia una vegada un jove amb una gran capacitat d’oratòria en una ciutat dominada per les vagues, les revoltes, la repressió. Aquest jove, el Noi del Sucre, va aconseguir la jornada de vuit hores diàries després de la vaga de treballadors de l’empresa elèctrica La Canadenca. Era una època, a començaments del segle XX, que a Europa l’economia anava bé, però a la gent li anava malament: enriquiment de les elits, entrada de divises, inflació desbocada i encariment del mercat immobiliari. Des de fa segles, a Occident predomina la concepció lineal del temps, és a dir, que la història va endavant i que pot ser representada en línia recta com ens la feien dibuixar a l’escola a manera de gràfic, tot fent una línia recta des del més antic fins al més recent. La concepció lineal de la història es relaciona evidentment amb el progrés perquè, a diferència de l’època del Noi del Sucre, no ens anem matant pels carrers per defensar els nostres drets. Tanmateix, hi ha la concepció cíclica del temps, que creu que la història és com un cercle en què tot el que comença cal que acabi per donar pas a un altre començament. Enguany fa 100 anys de l’assassinat de Salvador Seguí, el Noi del Sucre, al Raval, quan l’economia anava bé per uns però no per a la gent i, tot i salvant les diferències, potser sí que hauríem de creure en una concepció cíclica del temps, i que tot es repeteix: el descontentament de la gent, l’enriquiment d’alguns, l’encariment de la vivenda, la construcció desenfrenada i, el que és pitjor, les guerres, perquè algú es podia imaginar tenir una guerra tan a prop? Aquesta setmana el consell de comú d’Ordino ha aprovat la suspensió temporal de noves llicències de construcció per tal de fer un estudi de la capacitat urbanística. Potser el cercle comença a donar la volta.