La meva carta als Reixos

Ja sé que se’m dirà que no és el moment, que ja he passat l’edat d’escriure’ls una carta; que el 6 de gener encara queda molt lluny i han tancat les oficines fins a la propera temporada... Què hi fa! A qui em doni tal rèplica li diré que no ha entès re, que no parlo dels mateixos Reixos i que si no ho faig ara ja no podré tornar a reclamar re fins d’aquí a quatre anys! Però que jo ja tinc els meus anyets i que ves a saber si podré tornar a demanar re! D’altra banda, si no demano re, com em podré queixar del que fan o del que no fan, del que porten o deixen de portar? S’han convocat eleccions generals i ara és el moment que tenen els diferents partits per elaborar els diferents programes electorals que haurien de ser, més que no pas un catàleg de bones intencions, una descripció de les accions concretes que es pretenen dur a terme, pensades a partir d’unes idees prèviament expressades i explicades per tal d’assolir uns determinats objectius en defensa, crec jo, del bé comú i de la comunitat en general. Massa sovint es fan volar coloms, dient tan sols el que les majories volen sentir ―s’ha dut a terme, prèviament, la corresponent enquesta― sent conscients que certes propostes són només pura retòrica.

Per part meva vull posar als Reixos preguntes sobre la Constitució que em poso a mi mateix:

Article 7.2

Per què no es pensa en la possibilitat de tractats bilaterals de nacionalitat activa i nacionalitat passiva? Seria constitucional? Eliminaria el problema que comporta la doble nacionalitat?

Article 8.1

Quines són jurídicament parlant, i legal, les diferents fases de la vida? I si s’hi reflexionés?

Article 10.3

La regulació actual d’aquest article, que existeix, garanteix realment el principi d’igualtat?

Article 14

Compte tingut dels avenços tecnològics, la nostra regulació, si existeix, quan existeix, és suficient? És capaç de cobrir tots els àmbits que l’article abasta?

Podria continuar, però no tinc més espai.