Com tenir resiliència (II)

Estem vivint temps envoltats de molta incertesa en tots els aspectes de la vida i el nostre cervell no està preparat, no ho està per aquesta societat líquida, per a un món que s’ha tornat volàtil, ambivalent i molt complex. Tot i això, tenim moltes possibilitats de poder assolir un benestar emocional òptim però, segons la metgessa i psiquiatra Rafaela Santos, primer cal posar ordre al nostre cervell.

Hi ha infinitat de circumstàncies que poden arribar a debilitar el nostre sistema immunitari i deixar-nos totalment vulnerables davant d’una malaltia mental. Per tant, ¿no considereu que són raons suficients per crear una població resilient amb recursos mentals per afrontar el que ens pugui deparar la vida?

Ho estem veient amb gent gran a qui les circunstàncies els porten al límit però segueixen trobant una raó per seguir endavant prenent-se la vida com si fos un regal. No hi ha edat per aprendre la resiliència, el cervell és més modelable en les primeres etapes de la vida, però qualsevol etapa és bona per modelar-lo amb esforç i entrenament. De fet, Ramon i Cajal ja va anticipar que cadascú és escultor del seu propi cervell i la investigació posterior li va donar la raó.

Fins al final de la vida un cervell ben entrenat pot tenir capacitat per refer-se i agafar impuls després de patir qualsevol adversitat.

És del tot humà entristir-se per una causa vital negativa. De fet, hi ha gent que es queda encapsulada en el seu propi patiment deixant que el seu cervell arrossegui pensaments negatius que acaben per empitjorar el patiment i afectant altres àrees de la vida. Cal intentar valorar què fer amb allò que els hi queda després de patir una desgràcia a la vida.

El psiquiatre vienès Viktor Frankl, a partir de les seves vivències al camp de concentració d’Auschwitz, sempre deia que si no està a les teves mans canviar la situació que et produeix dolor, sempre podràs escollir l’actitud amb què l’afrontes.