Coratge contra el 'bullying'

L’assetjament escolar s’ha fet aquesta setmana visible a través de la valentia d’una víctima que ho ha denunciat a les xarxes socials, que aquest cop no han estat eina d’assetjament sinó de visibilització d’un dels problemes greus dels temps en què vivim. Segons la revista americana Pediatrics la mitjana d’estudiants que han patit bullying se situa per damunt del 20%. Arran del rebombori, tothom hem donat l’opinió perquè, com deia Josep Pla, és infinitament més difícil (d)escriure que opinar. En vista de la qual cosa tothom opina. Deu ser perquè escriure demana una reflexió prèvia i el parlar ho podem fer tal com raja. Tothom ha dit la seva, sobretot per carregar les culpes als altres. Que si la culpa és de l'escola, dels pares, dels mestres, del Ministeri, de la Ministra o de la Policia. I és que l’enrenou que provoquen els titulars simplifiquen els problemes i fa que la gent vulgui solucions senzilles a problemes que no ho són. L’assetjament escolar és una malaltia social i un reflex d’alguns dels seus mals com les jerarquies, la lluita de poders i els complexes individuals, que internet ha fet molt més perillosos i incontrolables. I quan endossem el mort a un altre, oblidem que nosaltres formem part d’aquesta comunitat, perquè les violències socials sovint es neguen i hem après a tancar els ulls davant del patiment forà. Tots nosaltres hem de donar importància a qualsevol motiu que ens faci olorar una traça d’aquest mal, per col·laborar a identificar-lo i erradicar-lo. Gairebé la meitat dels nostres estudiants afirmen haver vist un company patir bullying, i qui de nosaltres no l’ha viscut, com a víctima o com observador al llarg de la seva vida? Les víctimes se senten culpables i no ho denuncien per por o vergonya, es veuen abocades a un túnel sense sortida i on estan totalment soles. És hora de deixar d’abrigar-se en capa d’altri i pensar què podem fer nosaltres, com a individus, per esborrar una de les lacres socials actuals.