De les xarxes socials

Vivim enfonsats en un món de xarxes socials. Les notícies les coneixem al moment pels mitjans digitals i cada moment rebem notificacions de la vida estupenda i meravellosa de les persones que ens envolten. Però a banda de la perillositat que ja estem veient relativa a la dependència, hem de ser conscients que cada vegada més els drets personals estan sobreexposats i amenaçats. Pensem que podem fer i dir el que vulguem, perquè tenim total impunitat, però no és així. En una societat com la nostra, en la qual està fora de tot dubte l’existència de la llibertat d’expressió, hem de ser conscients que tot i actuar en el marc d’un dret individual es pot afectar el dret a l’honor de tercers, un dret fonamental reconegut a l’article 14 de la nostra Constitució. La línia entre la llibertat d’expressió i el dret a la intimitat i l’honor és molt estreta, i s’ha de ser conscient que la publicació en les nostres xarxes socials de fets falsos, calumniosos i/o injuriosos està castigada, en el pitjor dels casos, amb una pena de presó de tres anys. Les greus conseqüències d’imputar públicament un delicte amb coneixement de la seva falsedat o amb menyspreu temerari a la veritat, la imputació d’un fet precís que atempta greument contra l’autoestima o la reputació, i l’expressió amb menyspreu d’una persona, han de ser sempre denunciats per la persona afectada, ja que són delictes perseguibles únicament a instància de part, mitjançant la interposició de la corresponent querella criminal.

Simplement per finalitzar podem dir que, “la ignorància es mesura en la quantitat d’insults que s’utilitzen quan no es tenen arguments per a defensar-se” (Paulo Coelho), i per fer-ho es recorre a qüestionar el físic, la intel·ligència, el caràcter, la condició o qualsevol circumstància d’un tercer, en sentir-se inferior.