Una píndola sobre la covid

He seguit dues concentracions contràries al passaport covid en qualitat de periodista i vull aprofitar aquestes línies per fer un parell d’apunts encapsulats en píndoles d’opinió que, en cap cas, persegueixen estar en possessió de la veritat absoluta. Això sí, adverteixo, ja per endavant, que seguir llegint aquestes línies pot estimular la reflexió, fomentar el pensament crític o fer dubtar de les pròpies conviccions, entre d’altres efectes secundaris.

Tothom clama per la llibertat però no som capaços de posar-nos d’acord. Pot ser que haguem distorsionat el concepte per convertir-lo en una pugna entre els drets individuals i la salut pública? Quan exigim que es respectin les nostres llibertats amb quina balança ho sospesem? En funció de si estem disposats a assumir un determinat cost que quedi compensat pel benefici de l’acció final? Perquè si aquest és el criteri imperant aleshores hem de respectar que cadascú sigui lliure de veure la realitat des del seu propi prisma. A Andorra, prop del 80% de la població té la pauta completa de vacunació. Compte, però, que no es tracta d’una massa uniforme i categoritzar la gent segons si ha rebut una punxada és un exercici de maniqueisme. Preguntem-nos quines són les raons que empenyen un 20% a no fer-ho i escoltem els seus arguments, que potser en alguns no estem tan lluny com pensem.

Convindrem, tot i que també hi ha qui discrepa tot i l’evidència de les dades científiques, que les vacunes han reduït l’afectació de casos greus. Què fer davant la por, un instint natural que pot anul·lar les capacitats de raciocini? Obligar? I si algú s’hi resisteix, què fem? Totes les respostes són escenaris repressius. Per què llavors, si tots anhelem despertar del malson, no reconduïm el debat combatent la desconfiança i, com a societat madura, exigint majors llindars de transparència a governs i farmacèutiques perquè, per exemple, es facin càrrec de les responsabilitats que se’n puguin derivar amb ferms compromisos?