Deu anys i quatre dies

Aquesta setmana ha estat temps de recordar tristos esdeveniments. Avui fa un any i una setmana que Samuel Paty, un professor de geografia i història, un professor d’aquells que admiro per la proesa diària d’anar a ensenyar als nens i nenes d’un suburbi de París, va ser assassinat per un membre gihadista. El motiu? mostrar una imatge de Mahoma per explicar un dret fonamental, la llibertat d’expressió. Avui fa exactament deu anys i quatre dies que els diaris Gara i Berria i el The New York Times, a més de la BBC britànica van rebre un comunicat d’una organització terrorista: “ETA ha decidido el cese definitivo de su actividad armada” perquè, segons ells, el desig de la majoria d’Euskal Herria, el país de la llengua basca, així ho volia. Llàstima que no se n’haguessin adonat abans, abans d’uns anys en què cada 3 dies mataven algú, sense pensar-s’ho, a sang freda. Ara fa 10 anys i 4 dies que van decidir respectar la voluntat popular i no la imposició. No sé si s’adonaven que la imposició eren ells, que ells imposaven la seva ideologia en tots els ordres de la vida del país, i imposar a la gent la teva manera de pensar és una forma de totalitarisme. Per a Eduardo Madina i Borja Sémper, membres de les joventuts socialistes i del PP respectivament, i víctimes de les amenaces d’ETA, el comunicat va suposar el dia més feliç de la seva vida i no volen que ningú els prengui aquesta felicitat. Eduardo i Borja lamentaven que els polítics d’aquell moment no van ser capaços de conviure, de fet, ni es parlaven, es feien el buit, com també li van fer el buit a la mestra d’origen musulmà i companya de Samuel, quan l’endemà va arribar a l’escola. Després de les paraules d’Otegi tots els partits s’han apressat a fer declaracions, aprofitant l’avinantesa per fer-se publicitat davant els seus votants i, fins i tot, parlant en nom de les víctimes del terrorisme. És curiós que Eduardo i Borja hagin deixat la política en aquests temps tan dolços.