Estem aquí!!!

Les Nacions Unides van definir en la Conferència de Pequín, celebrada en 1995, la violència contra la dona com tot acte de violència basat en el gènere que té com a resultat possible o real un dany físic, sexual o psicològic, incloses les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de la llibertat, ja sigui que succeeixi en la vida pública o en la privada.

La violència masclista s’entén com a violència que s’exerceix cap a les dones en un context patriarcal i és una xacra dintre de la nostra societat. Existeixen diferents formes d’exercir violència sobre la dona i 5 tipus són les més freqüents: la violència psicològica i emocional, la violència psicològica de control, la violència econòmica, la violència física i la violència sexual.

La violència masclista té com a conseqüència més terrible la pèrdua de vides i les dones amb diversitat funcional es consideren un col·lectiu d’especial vulnerabilitat davant la violència de gènere. Les dones amb diversitat funcional tenen un 8% més de probabilitats de partir violència masclista que les dones sense cap discapacitat, un percentatge que en propers estudis es veurà agreujat a causa de la pandèmia que estem patint i que ha portat a un augment en maltractament envers les dones amb diversitat funcional.

Una de cada quatre dones amb diversitat funcional afirma haver patit violència de gènere a més d’una doble discriminació pel fet de ser dones i per la seva discapacitat cal també tenir present uns altres factors d’especial vulnerabilitat, com tenir una menor capacitat per defensar-se, menor independència econòmica, menor credibilitat del relat (sobretot en casos de discapacitats cognitives) així com dificultat per expressar-se. Hem de començar respectar i afavorir la reflexió i el debat entorn les dones amb diversitat funcional ja que tot i haver avançat molt, encara hem de seguir lluitant per la dignitat i els drets de les dones amb discapacitats diverses.