Negociacions amb la UE

El Partit Socialdemòcrata, usant de la seva recurrent i característica línia de pressió al govern, a la cambra i als mitjans, destaca ara mateix per impulsar amb pressa i insistència el dossier de les negociacions amb la UE. Cal remarcar que la estratègia de control a l’executiu per part d’aquesta bancada, es conforma com una maquinària reglada i ben greixada. No abandonen la tàctica d’anar variant els diferents parlamentaris de que disposen, com a ponents de les queixes i demandes. Cada cop veiem un(a) Conseller(a) diferent defensant les seves tesis amb dissertacions més o menys afortunades, això sí, en tot tipus de varietat i riquesa de temes. M’ha sobtat que en una Tribuna al Diari d’Andorra de dimecres 14, es demani celeritat en posar-nos d’acord per tractar l’acord amb la UE. Ja el titular de l’Article empra dues vegades el mot “acord” i en una mateixa frase. Tot plegat em recorda que a la primavera de l’any passat, quan per alguns aquesta paraula generava il·lusió, subtilment es truncava sobtadament enmig d’una traïció sense pal·liatius. De totes maneres, l’autora d’aquesta Tribuna, tot i sense estalviar-se retrets, proposa d’anar-hi tots de bracet, sense fissures i a la una a la UE, o sigui amb una sola veu, qual cosa em sembla d’entrada coherent, també un pèl pueril però, i per això mateix no m’ho creuré fins que ho vegi.

Resulta també interessant destacar, que en uns moments on tota l’activitat sociopolítica està centrada en la gestió de la pandèmia i polaritzada, els nostres representants encetin o reprenguin polítiques per desencallar les negociacions amb la UE. Altra cosa serà que a Brucel·les estiguin oberts, atents i centrats al discurs associacionista andorrà, en el precís moment on les prioritats van per un altre rumb. Atesa la situació actual provocada pel bitxo, penso que no cal córrer, seguint i emparats amb la dita castellana “No por mucho madrugar amanece más temprano”.