Somiar en gran

The Cloud és història, una imatge sobre el paper que ara farà un any va quedar clar que no passaria de plànol a edifici físic. Però avui (i potser encara d’aquí a uns mesos o anys) el terreny on s’havia d’alçar és el terreny de The Cloud. Un rècord d’un somni en gran que va tenir un despertar abrupte de realitat. Els diners solen tenir aquest efecte, quan els números no surten no hi ha alternativa. Hi ha l’alternativa barata, que pot ser igualment vàlida. Un gran espai públic en ple centre d’Andorra la Vella, un pulmó (bé, potser sí que amb massa ciment) per a respirar de l’eix comercial, també una connexió per a les zones del Fener i Prada Ramon que sovint s’han queixat d’estar massa d’esquena al flux de compradors. Una alternativa que està prou bé i que fa pensar en si sovint no es peca d’exagerats. L’ambició és bona, és un motor de canvi, però cal tenir-ne tanta? Passo davant del que serà la nova seu de la justícia. Em conec la de l’edifici de les Columnes i clarament no compleix cap mínim. Però era necessari substituir-la per un edifici d’aquesta mida i amb aquest cost? Ara tornem a estar en ple debat sobre l’aeroport. I també s’hi cola la connexió ferroviària. No és un debat nou i entenc el que ha fet la Cambra, però tenint en compte l’èxit obtingut amb una infraestructura molt menor, un heliport, em demano quin futur pot tenir una proposta d’aquesta magnitud. Aquí sí que és cert que l’alternativa barata està a l’altra costat de la frontera sud i segueix els tempos espanyols, molt més relaxats dels que voldrien Govern i Generalitat. Tan relaxats com els que amenacen les vagues diverses programades en aeroports a l’altre costat de la frontera per a desesperació de viatgers estivals, inclosos andorrans i residents. Mentre somiem a agafar un avió a Grau Roig aquesta és l’alternativa que queda per als afortunats que marxin, aturades de treballadors incloses. Els que es quedin podran gaudir del nou espai The Cloud.