Infart econòmic

No podem ser un pol d’atractiu turístic i d’inversió estrangera sense analitzar l’infart que pateix l’economia andorrana, que ara mateix s’hauria de tractar amb un “stent” arterial amb urgència.

Sobre la banca andorrana, cal reconèixer que Andorra té un abans i un després de la intervenció del banc BPA: es va passar del control quasi nul del sector financer, potser per desconeixement i relaxament, potser pels lobbies bancaris, o simplement perquè ja ens estava bé, a un control abusiu estrangulador als bancs i per tant a tota l’economia andorrana per part de les institucions del Govern, Uifand (Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra), Areb (Agència Estatal Resolucions Bancàries) i INAF (Institut Nacional Andorrà de Finances). Senyors, NO busquem inversió estrangera si no som capaços que el nostre sector financer no deixi de fer una cacera de bruixes de qualsevol moviment bancari, tant als andorrans, com als inversors estrangers que aposten pel nostre país. El concepte de la banca andorrana condicionada per les institucions governamentals és erroni. Si un inversor estranger porta una quantitat elevada de diners a un banc andorrà, no és culpable per defecte, no funciona així en cap país del món occidental. Si aquell mateix individu o societat es dirigeix a un banc luxemburguès, per exemple, la transferència li accepten automàticament, ja que de facto els diners són nets mentre el banc o Govern demostrin el contrari.

Sobre les comunicacions, no voldria ser oportunista amb el bloqueig que hi ha hagut malauradament al Pas de la Casa, ja fa temps que em manifesto a desempolsar antics estudis de túnels, tant el de Vall d’Incles vers l’Hospitalet, com el d’Andorra vers Lles de Cerdanya, a més d’ampliar tant els passos de control de frontera com de Duana, i no accepto que les explicacions de Mobilitat que un sòl pas obert dona més control i seguretat. Estem ja a l’infern mobi-financer...