Del no-res al 'sorpasso'

Acabades les eleccions, amb els 28 consellers abillats amb el gambeto, tocats amb el tricorni i amb la novetat que, per primera vegada, síndica s’escriu en femení, es deixa enrere el porta a porta i comença la feina de governar. La realitat andorrana vista pels ulls d’un forà té un component exòtic, barreja de tradició i modernitat, que fa evident que Andor­ra té un dels parlaments més antics d’Europa. El país de la neu i el tabac a preu de ganga té un parlament unicameral, el Consell General, hereu del Consell de la Terra, legitimat el 1419. El Consell de la Terra naixia de les reunions d’uns caps de casa per resoldre els conflictes de les Valls d’Andor­ra, del territori, dels costums i de les relacions amb els veïns. Ho feien de forma absolutament naïf, perquè s’estimaven allò que era seu, però no per això deixaven de fer política.

Últimament, amb tanta campanya electoral, pròpia i forana, els lectors hem ampliat el lèxic associat als combats que es resolen a les urnes i sabem que darrere d’un candidat hi ha un spin doctor, que és la persona encarregada de promoure la interpretació mediàtica més favorable dels actes de campanya. Spin, en esports com el bàsquet, és la jugada que desvia una pilota de la seva trajectòria natural cap a l’esquerra o la dreta. Doctor, aquí, no té la categoria de substantiu sinó de verb i es pot interpretar com l’acció de manipular. D’outsiders, que en política són els candidats apareguts del no-res i que poden desestabilitzar unes eleccions malgrat tenir poques possibilitats d’èxit, també n’hem vist. Amb el recompte arriba el sorpasso, un italianisme que en F1 descriu l’avançament temerari i a gran velocitat d’un rival i, en sentit figurat, fa referència a una remuntada en el nombre de vots.

Al Consell de la Terra, no haurien entès mai que per fer el que feien fos necessari un spin doctor que evités el sorpasso d’un outsider. Això són coses de la política moderna!