Sumem capacitats

S’estima que al voltant d’un 15% de la població mundial, més de 1.000 milions de persones, pateixen algun tipus de discapacitat, hi ha una estreta correlació entre aquest factor i viure en condicions de pobresa. En tot el món, 93 milions de nens i nenes pateixen alguna discapacitat i el 90% no assisteix a l’escola, i els que ho fan tenen menys possibilitats de finalitzar els estudis que la resta de companys. L’exclusió agreuja i intensifica els nivells de pobresa i limita les oportunitats a la vida. A nivell general, l’exclusió social és un procés, no una condició, per tant les seves fronteres canvien constantment, i qui és exclòs o està en un grup d’aïllament social pot variar, depenent del grau d’educació, les característiques demogràfiques, els prejudicis socials, les pràctiques empresarials i les polítiques públiques. L’exclusió de l’aula de l’alumnat amb necessitats educatives especials marca el principi d’una vida exposada a l’exclusió social. Les persones amb algun tipus de disfunció es troben entre les més pobres de les poblacions empobrides. L’exclusió i la pobresa, a més de l’impacte en la vida de la persona en concret, té a més un impacte negatiu en les comunitats. Abordar l’exclusió educativa suposa reduir els nivells de pobresa i desenvolupament. En una societat plural, cadascú té unes característiques pròpies, diferents i irrepetibles, per tant hem de defensar una educació inclusiva, promoure l’accés a una educació de qualitat i que cada nen o nena tingui l’oportunitat d’assolir un nivell de coneixements acceptable basat en les seves pròpies característiques, interessos i capacitats. Els sistemes educatius haurien de tenir en compte tota aquesta gamma de diferents peculiaritats i necessitats d’aprenentatge. Una educació inclusiva beneficia totes les persones, enriqueix l’àmbit educatiu, ensenya tot l’alumnat a apreciar la diversitat, combat la discriminació i promou societats més justes.