Fan mal però funcionen!

Sent ahir Sant Jordi, volia parlar –una mica més– de llibres. De llibres solidaris com El joc que estimem que el Bàsquet Club Andorra publica cada any (i ja en van tres!). Relats curts sobre un esport, el bàsquet, però també sobre la vida, sobre valors, sobre experiències. Però millor us animo a llegir-lo i parlem d’un tema molt diferent, i és que avui 24 d’abril comença la Setmana internacional de les vacunes. D’aquí el títol de l’article d’avui. Qui no recorda el tràngol de passar per la punxada d’una vacuna quan érem petits? Aquell mal al braç durant uns dies, aquella cicatriu o fins i tot aquella petita febrada? Però aquell mal moment potser ens ha permès arribar on som ara perquè ens ha salvat la vida.

Les vacunes mantenen els infants vius i sans, els protegeixen de malalties. Però encara el 2016 s’estima que 1,4 milions de menors de 5 anys (o el que és el mateix, 1 de cada 4 infants) van morir a causa de malalties que es poden evitar amb una simple vacuna. La part positiva és que cada any les campanyes de vacunació salven la vida d’uns 3 milions d’infants, i això són 3 milions de futurs metges, professors, artistes... Però també hem de saber que dos terços dels infants no vacunats viuen a països fràgils o afectats per un conflicte com el de Síria o Ucraïna; que només 6 països representen el 50% dels nens no vacunats (Nigèria, l’Índia, el Pakistan, Indonèsia, Etiòpia i RD Congo); que la diftèria, quasi desapareguda, està reapareixent degut al tall en les campanyes de vacunació entre els refugiats Rohingya; que el 1988 hi havia 350.000 casos de poliomielitis i gràcies a les vacunes, l’any passat només n’hi va haver 22 a dos països; i que el tètanus neonatal i maternal, extremadament perillós en els nounats, s’ha quasi eliminat a dia d’avui i només està present a 15 països. Aquells que tenim la sort de poder triar, millor escollir les vacunes que fan mal però ens salven la vida.