Discriminar per igualar

Sols cal mirar les estadístiques de les baixes mèdiques per categories professionals per veure que els titulars de petites empreses es troben poques vegades en situació de baixa mèdica per malaltia en comparació amb la categoria dels assalariats. I això no té lloc perquè tinguin una salut de ferro, sinó perquè l’estructura empresarial dins la qual es troben els obliga, sota pena d’importants repercussions, a no poder-se’n allunyar. Si aquí s’hi afegeix l’obligació imposada aquesta darrera dècada a l’empresari / autònom de cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, és evident que s’han de cercar fórmules perquè aquesta persona es pugui beneficiar sense discriminació de les mateixes prestacions que qualsevol altre assegurat a la CASS. I aquestes fórmules no es trobaran en un augment de les cotitzacions. Ni de les cotitzacions del treballador per compte propi, ni tampoc de les cotitzacions de la part empresarial. Penso que han de passar per exercicis de responsabilitat i d’honestedat personal compaginats amb fórmules regulades de baixes flexibilitzades. D’una banda, tant per treballadors, com per empresaris, com pel sector privat, com pel sector públic, cal aconseguir que les baixes mèdiques tinguin només relació amb la manca de salut que les genera. I, de l’altra, com a mínim pels empresaris / treballadors autònoms confrontats a una circumstància de ser indispensables per a la seva empresa o lloc de treball, o que la seva substitució comporti una dificultat important, comptant amb les declaracions prèvies adients a la CASS, cal buscar fórmules flexibles que permetin, si cal sense tenir presència física a la feina, mitigar els efectes de l’absència per malaltia sobre l’empresa, preveient que, tot i de baixa mèdica i descansant segons calgui per recuperar la salut, l’afectat pugui mantenir la mínima acció necessària perquè la seva petita empresa no pateixi conseqüències excessivament negatives.