Sense activitat

Tres mil empreses legalitzades no donen senyals de vida activa, no han presentat mai els comptes i, per tant, l’administració els aplicarà l’eutanàsia administrativa. Sense gota de pietat. Fa una mica de pena, però així que grates una miqueta, potser no en fa tanta. Moltes potser eren empreses instrumentals, artefactes d’enginyeria financera, projectes sense cap base en el món real. Potser per cada iniciativa il·lusionant (que, per la raó que fos, no va tirar endavant) hi ha noranta-nou fantasmes. Això passa en moltes instàncies de la vida. Cal fer neteja, de tant en tant, per deixar espai i que tot respiri una mica millor. Carpetes a l’ordinador amb un títol buit o amb versions antigues de powerpoints passats de moda. Fotografies duplicades, triplicades o quadruplicades, gràcies a l’enutjosa facilitat per a la reproducció que té la cosa digital. Megues i megues de missatges de whatsapp que no necessitaràs mai i que ocupen un espai cada dia més gran, molts amb imatges absurdes de gatets, postes de sol i frases motivacionals. I el pitjor de tot és l’agenda de contactes. Massa amics i familiars morts, massa coneguts dels quals t’has distanciat sense cap causa aparent. I el pitjor de tot són els noms que no saps identificar, gent de qui ignores quina ha estat la relació que hi has tingut, si és que n’hi ha hagut alguna. Diries que cap, però te’ls trobes allà, sòlidament instal·lats en l’ordre alfabètic, amb número de mòbil, correu electrònic i fins i tot el dia de naixement, a punt perquè els felicitis en el dia del seu aniversari, encara que no tinguis ni punyetera idea de qui són ni què hi fan, allà.