Els estupefactes

Llegim al diari, sense que la notícia ens faci saltar de la cadira ni per ensurt ni per novetat, que el Cos de Policia ha detingut, en un sol cap de setmana, vuitanta-nou persones per possessió d’estupefaents. Dues en qualitat de subministradores i les altres vuitanta-set com a consumidores del que les altres els oferien. Les substàncies il·legals que van ser intervingudes amb aquella alegria per les forces de l’ordre semblen tretes del catàleg d’una drogueria colombiana: èxtasi, cocaïna, tusi (que no sé ben bé el que és), metamfetamina, haixix i marihuana (i el que no deuen haver trobat). I tot en el marc dels dos grans festivals que s’han celebrat al Pas de la Casa, de dijous a diumenge. La proesa policial té el seu mèrit, però tot és relatiu i suposem que no té res d’excepcional, perquè cal saber trobar la màxima rendibilitat en els operatius i si tiren l’ham és perquè suposem que a la tolla hi ha truites. Si hi ha automobilistes que es queixen que els mossos es planten a les rectes interminables de l’Urgell, on és tan fàcil posar el BMW a dos-cents trenta, no hauria d’estranyar a ningú que la redada feta als snowrows i als maricongelats funcionés tan i tan bé. Però si els agents s’haguessin presentat a la sortida de missa de dotze o irromput sense avisar a l’assemblea general de l’Agrupació Sardanista Andorrana potser l’operació no els hauria sortit tan rendible. Ara, que tampoc no hi posaria la mà al foc. Què sabem, pobres de nosaltres, ignorants, sobre la variadíssima i sempre sorprenent humanal natura?