Autoregulats

El Fons Monetari Internacional ens ha dit que tranquils, que el mercat de l’habitatge s’ajusta tot solet.  Que és millor deixar-lo al seu aire, que vagi fent, que ja ho trobarem. Com fan els pins del bosc i els rocs de la tartera. És possible que tinguin raó, que per als interessos que defensen –que no tenen per què coincidir necessàriament amb els de la majoria de la gent– sigui millor així. Tot desregulat, que ja ens ho farem venir bé. Però aturem-nos un moment. Qui són, els de l’efa ema i? A qui donen servei, als amos del Monopoly o al veí del costat? Als que manen o als que obeïm? És possible que existeixi un organisme tan poderós sense ombres ni agendes ocultes?  Si llegim els propòsits fundacionals, tot fa un munt de goig: vetllar per l’estabilitat del sistema financer dels països membres, controlar el mercat de divises, reduir la pobresa mundial, fomentar el comerç internacional i els vincles entre les nacions. Però aquestes organitzacions gegantines, tipus Spectra, que han estat dirigides per personatges tan tèrbols i sinistres com Dominique Strauss-Khan, no ho sé pas. Què volen que els digui. I aquesta confiança cega en les bondats del creixement? Potser valdria la pena tocar de peus a terra i fer allò que a les obres en diuen un replanteig, perquè ens està quedant un món una mica desmanegat. Jo preguntaria als amics de Liechtenstein com és que s’han esperat tant a entrar al club (s’hi van incorporar fa quatre dies). Però, res, nois i noies, a créixer desregulats i sense control, ben apretadets per no passar fred.