L’emèrit

Uns rumors que circulen des de fa uns dies –un vell adagi periodístic deia que “el rumor és l’avantsala de la notícia”– diuen que Joan Carles de Borbó i Borbó, àlies el Campechano, àlies l’Emèrit, sospesa traslladar-se a Andorra. Ha de ser una broma, però de més verdes en maduren. Ara està refugiat a Abu Dhabi, per pecats que ara fora llarg de relatar, però que justificarien que a Espanya ara hi hagués una república. És ben coneguda l’anècdota, i ha estat confirmada per testimonis, que als anys vuitanta va intentar convèncer el Copríncep Martí perquè fes un pas al costat i posar-se ell mateix de Copríncep, cosa que a la Mitra no li va fer mica de gràcia. Com és obvi, li va dir que no podia ser. De fet, per la banda coprincipal francesa ja vam tenir una més que generosa quota de borbons, des d’Enric IV fins a Lluís XVI, el Decapitat, amb el breu període de la Restauració. Si ara el Campechano residís a la seva mare pàtria més dels cent vuitanta-tres dies se les hauria de veure amb Hisenda, i això sí que no. Però des d’Andorra, diuen, tindria una base propera a casa. Però per anar a les regates de Sanxenxo, l’única passió terrenal que el fa bellugar, no hi ha gaire bona combinació, com no agafi un autobús d’aquells que tarden divuit hores, i no l’hi veig. A més, on el posaríem? No voldríem pas que s’hagués de barallar amb Miguel Bosé per aconseguir un xalet a Canillo. Seria un espectacle penós i ens donaria mala imatge. A Abu Dhabi s’hi està prou bé (sobretot quan els iranians no hi llancen míssils). Oblideu-vos d’Andorra, majestat. A partir de certa edat un canvi d’entorn pot ser fatal.