Vacances al mar

Val més que el govern espanyol no desclassifiqui documents on hi surts tu, perquè corres el perill que et moris. És el cas del tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, un dels protagonistes de l’intent de cop d’estat del vint-i-tres de febrer de 1981. Tejero és d’aquelles persones que et pensaves que eren mortes i, de cop, tornen al món dels teus vius, d’on mai no havien marxat. Sabia que, un cop complerta la condemna, havia sortit de la presó, al castell de Figueres, on la rumorologia local deia que hi portava una vida més que regalada. Però ara sí que s’ha mort del tot, i el traspàs definitiu del senyor dels bigotis i la pistola i del todoelmundoalsuelo ha coincidit amb la desclassificació de documents sobre l’intent de cop. Cap gran revelació: només s’ha confirmat el que ja se sabia, que va ser una conspiració reaccionària on gairebé tothom –des dels socialistes fins a l’exèrcit franquista, més la corona– hi volia sucar el melindro, aprofitant la deriva del país i la renúncia de Suárez. I que tots van anar embolicant la troca, baixant del taxi i marejant la perdiu fins que el pobre Tejero es va quedar sol i va haver de sortir per la finestra del Congrés. Ara el que s’hauria d’explicar és la quantitat de gent de la Seu i voltants que, aquella nit del dilluns al dimarts del 23-F –mentre a la tele emetien un episodi de Vacaciones en el mar i el Campechano encara no havia sortit a tranquil·litzar el personal– van cremar papers comprometedors a la pica de la cuina abans de pujar cap a Andorra, etern port segur per a refugiats de qualsevol raça, condició i ideologia.