Sis barres d’or i gules

Ves per on, cada vegada que hem fet un tuit i hi hem posat l’emoticona amb la bandera andorrana, per Meritxell, pel dia de la Constitució, o perquè sí, l’hem vessada. Això vol dir que no ens havíem fixat prou, i les autoritats responsables ens haurien de treure tres punts del carnet d’andorranitat. La Constitució només parla dels símbols “tradicionals”, i no va ser fins al 1996 que es va fixar per llei l’heràldica de l’escut i la definició vexil·lològica de la bandera. Bé és veritat que, al llarg del temps, l’escut del país ha sofert diverses variacions, que no han estat pas menors o lleugeres. Tenim el magnífic treball de Pau Chica a historia.ad on ens ho explica amb tota mena de detalls i una cronologia precisa. De fet, l’escut actual –amb les quatre barres de Catalunya-Aragó i les tres de Foix– se’l va empescar l’inefable Anton Fiter, i el va dibuixar per primer cop l’Antoni Puig, sí, el del Politar. Però durant un temps les quatre barres es van fondre. Les van substituir per un bàcul episcopal –amb la mitra al damunt–, més les armes de Foix i les vaques bearneses... I així gairebé tot el segle XIX, fins cap al 1920, quan es va tornar al disseny fiterià. I ara venen els dissenyadors de l’Elon Musk i ens doblen l’aportació foixenca, perquè surten dues vegades les tres barres. Molta gent se’n va anar cap a Bluesky i va abandonar Twitter –bé, X– per la deriva ideològica que prenia. Ara, qui vulgui tocar el dos de manera elegant tindrà una excusa de pes, perquè ens han potinejat els símbols i han demostrat que no saben comptar barres d’or i gules. I per aquí sí que no hi passem.