Els aferrats

Estem més que escaldats amb les estadístiques, les projeccions, els percentatges. Si bé és evident que són una reducció de la realitat –útil per fer-nos una idea de com funciona tot–, la complexitat del món és massa bèstia per abastar-la sense provar de simplificar-la. També és veritat que els números, els formatges i les barres solen ser utilitzats com a armes llancívoles, com a excuses per a fer determinades accions polítiques en detriment d’altres, per acontentar l’opinió pública i no desgastar-se amb mesures potser necessàries però certament impopulars. Un cop escrit aquest fragment de filípica, tocaria matisar totes les manifestacions emeses des del títol fins aquí i saludar amb alegria la notícia, segons el Fòrum de la Joventut, del percentatge de jovent que mostra un “aferrament molt important” envers el país, cosa que inclouria, en primer lloc, un aferrament molt important a la llengua. I és aquí on els desitjos tal vegada col·lideixen amb la realitat percebuda. Certament, és bonic que, a l’hora de respondre a una enquesta, els joves enquestats manifestin amor a la terra i a les tradicions i a la llengua que tot ho embolica. Ara, que la percepció diària i l’experiència és més aviat la contrària: hi ha un desarrelament ferotge, una descomposició dels vincles amb el país i una relaxació –per no dir un abandonament a una benzinera (ella mai no ho faria)– de l’ús de la catalana llengua. Però què sabem, nosaltres, del que és i del que no és veritat, del que realment es cou pel país. Millor que els números ens facin viure amb una mica d’il·lusió.