Com més cosins

Una publicació del National Health System (el SAAS+CASS britànic) deia que el matrimoni entre cosins “pot proporcionar seguretat financera i social en l’àmbit individual, familiar i de més abast”. I també que els riscos genètics de la consanguinitat “han estat exagerats”. Hi ha hagut al Regne Unit un gran escàndol i al final se n’han desdit. Aquí no hauríem de fer gaires escarafalls en aquestes qüestions. El mercat matrimonial a les zones de muntanya era escàs i de vegades les estratègies ens poden semblar increïbles, com la pràctica freqüent que, si l’esposa es moria, l’home es casava amb la germana de la difunta (si és que era soltera). Reculem una mica en la història i ens n’anem al turbulent període del pas del segle XII al XIII, quan els Castellbò, els Foix, els comtes d’Urgell i la Mitra Urgellenca practicaven un delicadíssim joc d’escacs. Per neutralitzar el matrimoni entre Ermessenda de Castellbò i el futur Roger Bernat II de Foix, el comte Ermengol VIII d’Urgell va proposar que el jove Roger Bernat es casés amb la germana del comte, Miracle d’Urgell. Tot i que estava molt ben lligat, el matrimoni no es va celebrar. No sabem el perquè, però resulta que Miracle i Roger Bernat eren, potser, massa parents: cosins amb una generació de diferència, perquè Miracle era cosina germana del pare del nuvi, Ramon Roger de Foix. Segons el dret canònic, els promesos tenien el tercer grau de consanguinitat. Fins al Concili Laterà del 1215, l’Església prohibia fins al setè grau. Al final, saps què, els va semblar millor casar-la amb el Castellbò, que semblava prou bon xicot, i, posats a fer, canviar el curs de la (nostra) història.