Tercer dilluns

Doncs resulta que avui és el dia més trist de l’any. Diuen que això ho va descobrir (o sigui, que s’ho va inventar) un psicòleg suís que va analitzar tota una sèrie de variables mesurables, i totes apuntaven cap a l’innocent tercer dilluns de gener com el punt més baix de l’estat d’ànim col·lectiu. És probable que, abans que ens ho diguessin, no en féssim mai cas. Abans de saber-ho era un dilluns com qualsevol altre, i el bon o mal humor amb què l’encaràvem depenia exclusivament de les circumstàncies particulars de cadascú. Però està bé que ens condicionin les percepcions, perquè anem per la vida sense manual d’instruccions, donant tombs com bous sense esquella, i sense la informació necessària fem esforços inútils per ser feliços quan no tocaria. Ara hauríem d’esbrinar, en justa correspondència, quin és el dia més feliç de l’any. Seguin la lògica del psicòleg –si és que n’hi ha alguna– hauria de ser el tercer divendres de juny, pels volts de Sant Joan. I ja seria una mica això, perquè fa bo però encara no hem entrat en la canícula ni en el ferragosto, els dies són llargs i els capvespres interminables. La resta dels dies de l’any oscil·larien, doncs, entre els dos pols: dies pse, dies millors, dies pitjors. Però els desviats als quals ens agraden els diumenges a la tarda, l’horari d’hivern, José Luis Perales, el xampany rosat i el whisky barat irlandès necessitem una mica de guia, que algú ens porti pel recte camí i ens digui què hem de pensar. O sigui que alegrem-nos, perquè a partir d’aquesta mitjanit no podem fer sinó millorar.