Turbines

L’Andorra moderna es mou gràcies a les turbines que l’antiga FHASA va instal·lar a la central d’Escaldes. Ara són tres: les han repassat i es troben en plena forma. Dues funcionen de manera gairebé ininterrompuda des de la creació de la central hidroelèctrica, als anys trenta. Una proesa d’enginyeria que avui, quasi un segle després, encara sembla increïble. Les turbines van ser fabricades a Grenoble, a una empresa –Neyret-Beylier– que avui es diu Neyrpic. Són d’una qualitat excepcional: gairebé podríem dir, com proclamava aquella publicitat vintage de la Philipps “mejores no hay”. Per evitar que la central fos requisada o bombardejada durant la Guerra Civil espanyola, les turbines (primer l’una, després l’altra) van ser enviades a la casa mare, perquè les reparessin: una llarguíssima, exasperant operació de manteniment, un procés que descriu molt bé Pau Chica al seu llibre sobre la Guerra Civil Espanyola a Andorra. L’exemple perfecte de fer l’andorrà però en versió industrial. D’això en fa molt molt de temps, abans de la metamorfosi de FHASA en FEDA. Fa una mica de vertigen de pensar en la quantitat de voltes que han donat les rodes, incansables. Han il·luminat totes les cases d’Andorra, han fet moure totes les màquines de tots els tallers, els fanals dels carrers, han encès ràdios i televisors i ordinadors, ha refredat hectòmetres cúbics de cerveses i coca-coles, ha permès fer operacions quirúrgiques i qualsevol altra maniobra imaginable. L’energia, ara diluïda perquè només un de cada cinc watts que es consumeix es genera aquí, ha estat la sang del país. Per molts anys, amigues turbines.