Salut vegetal

Servidor, en un remot moment del segle passat, va fer unes pràctiques a Madrid, en un centre de documentació que hi havia al sinistre casalot del ministeri de Fomento, al complex anomenat Nuevos Ministerios, un increïble edifici de dues hectàries de superfície que hi ha a la part alta del Paseo de la Castellana. Al despatx del costat del nostre servei hi havia un negociat, sense rètol a la porta, que estava ocupat per un personatge taciturn, abacallanat i subreptici, que quan avançava pel passadís no tocava de peus a terra. Tenia una presència quasi fantasmal. No se sabia a què es dedicava, quina era la seva funció funcionarial. Era un misteri total. No parlava mai amb ningú. Com si la missió que desenvolupava allà tancat, en un despatx enorme, fos de la màxima importància per a la salvació de la pàtria. Hi he pensat moltes vegades, i crec que encara hi deu ser, perquè tenia l’aspecte vampíric d’un ésser administratiu immortal.

Ara, amb l’experiència que donen els anys, he arribat a la conclusió que aquell servidor públic era el que es dedicava a dissenyar i implementar normatives absurdes per ser aplicades, com a experiment geopolític, a les duanes espanyoles i, molt en especial, a la que controla tot el que puja i baixa d’Andorra. Forçosament hi ha d’haver algú que faci aquesta feina, perquè les regulacions com la dels palets susceptibles de traginar ves a saber quina plaga, i que poden atemptar contra el preciós concepte de la “salut vegetal”, no poden pas sorgir per generació espontània.