Monforte

Com cantava Pedro Navaja abans d’aquell gran vers de “si naciste pa’ martillo, del cielo te caen los clavos”, “la vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida”. Ahir a la tarda vaig rebre un correu d’una senyora de Monforte de Lemos, topònim que em sonava molt i resulta que és una ciutat gallega –i jo pensava que era de León. La història que m’explicava era més aviat rocambolesca: havien traduït al gallec una obra de teatre que jo no recordava haver escrit i l’Excelentíssima Diputació Provincial de Lugo els reclamava un certificat signat per l’autor segons el qual renunciava al cobrament de roialtis. Sense aquest paper, no podien rebre una subvenció per anar a representar l’obreta –que és una obra primeta, insubstancial, però que és perfecta per a un grup d’aficionats perquè hi ha molts personatges i un munt de corredisses. Ai, els drets d’autor, que són com el Sant Grial de l’activitat literària. I com coi s’havien embolicat amb la producció d’una obra que ni que em matessin hauria dit que era meva? Donques gràcies a un cunyat, que havia fet de professor a Andorra i havia ensopegat, no sé com, amb el text. I remenant per la xarxa, i gràcies als amics de Medusa, van aconseguir l’adreça de correu. No cal dir que els vaig estendre el certificat, en perfecte burocratès hispànic. Signatura electrònica i cap a Monforte, a apaivagar les picors legalistes de la venerable institució provincial. A canvi, els demanava la versió en gallec de l’obra, que és una farsa mèdica, estripada i banal. “E que conste que non me queixo, eh! Que teo traballado en sitios moito peores.” Ai, moitas grazas, Francisca! I bon any a tothom!