Encarnació

L’Arseni Sugranyes entraria en hibernació el vint-i-u de desembre i demanaria que no el despertessin fins passat Reis. Però de totes les festes del cicle nadalenc, la que més se li entravessa és la de Cap d’Any. No li agraden ni els balanços ni els resums, ni les llistes dels millors de, ni les curses de Sant Silvestre, ni les compilacions necrològiques, ni les prediccions per a l’any vinent, ni els salts ni els valsos. No suporta la tradició absurda del raïm, detesta l’eufòria impostada després de les campanades, no entén l’expectació universal per veure com és el vestit (?) d’una tal Pedroche. Res. Per això se li va encendre una llumeta quan va llegir en algun lloc que durant tota l’edat mitjana els anys començaven el dia de l’Encarnació de Maria. Aquesta és una dada que han de tenir en compte els paleògrafs a l’hora de datar els documents. De fet, que l’any comenci l’1 de gener és una convenció relativament recent, a partir de mitjan segle XVI. Per altra banda, els xinesos el comencen el 17 de febrer, els musulmans faran el canvi el 16 de juny i els jueus tenen quatre inicis diferents d’any, per a segons què el necessitin. Per tant, a tots els efectes, per a l’Arseni Sugranyes el 2025 no començarà fins que no hagi arribat el 25 de març. Té, per tant, l’excusa perfecta per declarar-se objector de consciència cronològica. En un món on totes les opinions han de ser respectades i no poden ser objecte de burla ni discussió tothom haurà d’acceptar el seu posicionament. I encara gràcies que no compta els anys segons els reis de França, que llavors sí que riuríem.