Homo homini lupus

Mentre travessem sense esma la terra de ningú dels dies arrossegats que hi ha entre Sant Esteve i Cap d’Any, una notícia ha arribat als homes de bona voluntat per animar-los les sobretaules i saber de què parlar amb sogres i cunyats: les participacions fantasma de la grossa de Villamanín. Resum de la situació: cau la grossa de la loteria espanyola (el 79432) a Villamanín, un poblet de la província de Lleó. No en forma de dècims, ans de participacions que la comissió de festes del poble havia imprès. És la manera habitual que tenen tota mena d’organismes, associacions i contubernis per finançar-se, aplicant un petit recàrrec i pregant perquè els caigui la «pedrea» (el famós duro per pela). Tot perfecte: molt repartit, veïns exultants. Quatre euros invertits en dècims i un per finançar la festa major. El problema ha vingut quan, a l’hora de fer recomptes, els faltaven quatre dècims per cobrir totes les paperetes venudes. S’havien despistat, sembla. Com és d’esperar, hi ha hagut un mal rotllo general, que deu haver sembrat de sal el futur del poble. Es va proposar de fer un capmàs, un repartiment general del premi entre tots els posseïdors de participacions. Ah, no senyor. Que paguin els de la comissió, que tothom ha de ser responsable dels seus actes i etcètera. N’hi ha que ho han assenyalat per fer veure el pèrfid caràcter dels habitants dels pobles petits de l’«España vaciada», d’on han fugit els espavilats per anar-se’n a viure a Madrid o a Barcelona, que serien com la Jerusalem celestial. No pas, és la natura humana: l’home és un llop per a l’home.