Wanted

Finances busca el senyor Laporta per alguna història fiscal. Ens ho diu el BOPA, que va a missa. Es tracta, de moment, de donar-li una notificació. Al senyor Laporta i al senyor corredor de motos que respon al nom improbable de Maverick Viñales, a qui li’n guarden quatre, de notificacions. Normalment no solen ser coses agradables. Potser no, i és una felicitació nadalenca, un detall, un lot amb embotits del Jordi de Ransol, per exemple. I si no puja a buscar el sobre, tindrà els mateixos efectes que si l’hagués rebut. Però, vaja: fa un parell de setmanes que vam tenir el president del Futbol Club Barcelona a Andorra, en presència corporal i terrena, donant mans, saludant el públic barcelonista, les criatures i l’afició tota. El van rebre les autoritats comunals d’Andorra la Vella, va inaugurar un monument dedicat al Gol, al vespre va assistir a la presentació d’un llibre de l’Àlex Terés. No es pot pas dir que va venir d’incògnit, precisament. El senyor Laporta és un personatge extravertit, que –com deia l’anunci de cerveses– allà on va, triomfa. Amb tanta publicitat i tants actes programats, hauria estat l’ocasió perfecta perquè un saig, o un nunci notificador, o qualsevol altre agent qualificat de l’autoritat, apartés amb educació però amb energia les multituds, travessés el cordó de seguretat i, com fan a les pel·lícules americanes els secretaris dels jutjats que porten citacions, li mig llancés el sobre amb la notificació i el senyor Laporta l’agafés al vol, mig estupefacte, mentre el saig o nunci o agent es retirava, amb la satisfacció del deure acomplert.