Qui salva

Ens pot semblar –i és una impressió falsa– que se n’ha parlat molt, de l’epopeia dels passadors. Tenim els estudis de Sánchez Agustí, de Claude Benet i de Pau Chica (i d’aquest n’esperem la monumental monografia sobre Andorra i la Segona Guerra Mundial). En la ficció literària, hi ha novel·les de Maite Carranza i de Laia Perarnau (amb una passadora filla de Bescaran). Hi ha pel·lícules, també: recordem El fred que crema, de Santi Trullenque, amb guió d’Agustí Franch, deu fer un parell d’anys. Ara se n’ha estrenat una altra, ambientada al Pallars i dirigida per Judith Cullell: Frontera. En alguna entrevista, la directora assegurava que, abans d’implicar-se en el projecte, no en tenia ni idea, de les xarxes de passadors, no n’havia sentit a parlar mai. Ja ens hi podem pujar de peus: si fóssim americans, o anglesos, o noruecs, tindríem des de fa temps piles de llibres i hores i més hores de sèries, i s’estudiaria a les escoles. Aquí ens ha costat un munt acostar-nos-hi, potser perquè sempre hi ha qui aprofita per treure el papus de la llegenda negra. Però encara hi ha moltes coses a dir: avui, a les set i a La Trenca, Núria Cadenes ens parlarà de la seva novel·la Qui salva una vida, que és un fenomenal tapís teixit amb fils de ficció sobre una història real: la del seu oncle avi, mossèn Joan Domènech, que era rector de Puigcerdà l’any quaranta-tres, i que amb una colla de valents –però que feien “el que calia fer”– van organitzar una xarxa sobre la frontera evanescent que talla la Cerdanya. I atenció: amb l’aparició d’un estimadíssim personatge secundari, ni més ni menys que el gran Jordi Pere Cerdà. Imprescindible.