Pasmo i admiració

Alguns suïssos, tan endreçats, tan calculadors, tan alpins i centreeuropeus, ho tenen molt clar. Quan arribin als deu milions, senyores i senyors, tancarem l’aixeta i s’ha acabat el bròquil. I a partir d’aquí, ja veurem què passa. Bé, aquesta proposta encara no ha superat la fase de projecte, però hi ha un partit –el Partit Popular Suís, que és d’una dreta molt conservadora– que l’impulsa i està decidit a portar-ho a referèndum, i ja sabem que allà els agrada molt consultar la ciutadania per a qualsevol qüestió, ja sigui gran, petita o, com aquesta, transcendental. Els helvètics tenen tots els mecanismes necessaris per activar la voluntat popular sempre que calgui i a fededéu que ho fan. N’hi ha que s’oposen a regular la població, per por de perjudicar l’economia, però és probable que s’acabi fent el referèndum. I si guanya la proposta, tants com se’n van, n’entraran, suposo, per reemplaçament o per cooptació, perquè la taxa de reproducció és d’un coma quatre fills per dona. Tot i ser baixíssima, és un prodigi de fertilitat si la comparem amb l’andorrana, que deu ser la més infèrtil i eixarreïda del món. De fet, si ens ho mirem pel broc gros, Suïssa és com cent vegades Andorra, per superfície i per població. Molts autors una mica carrinclons deien allò de la “Suïssa del Pirineu”. Però certament Suïssa ha estat un model, com un germà gran. No debades, el nostre Anton Fiter i Rossell tenia en gran consideració la Suïssa. Deia que els tretze cantons (llavors eren tretze: ara són el doble) eren “lo pasmo i admiració de totes les monarquies del món ab son govern”. I Fiter era un home sempre perspicaç.