L’eina

L’Institut Andorrà de les Dones ha creat una eina, alimentada amb un model d’intel·ligència artificial, que analitzarà el llenguatge dels periodistes del país per veure si cauen en el pecat nefand del masculí genèric, l’androcentrisme i altres errades lingüístiques patriarcals. Molt bona idea, felicitats. I sí, diuen que el masculí genèric és l’anomalia o desviació més habitual entre els textos estudiats. És possible que, si mai apliquen la màquina a aquestes visures, que estan parides per una ment pertorbada, l’ordinador es penjarà o, directament, se li fondrà la placa base. En soc conscient, tot i que, per desgràcia, de periodista no en soc. Que s’entengui bé: no tinc res en contra del llenguatge inclusiu, però per a segons quina mena de textos s’apliqui, llegir-lo és com llepar paper de vidre i s’aconsegueix l’efecte contrari. He provat d’escriure aquesta peça fent desdoblaments sistemàtics: el resultat ha estat patètic, un menyspreu per als lectors i per a les lectores. Però en aquests escrits –i en qualsevol altre– farcir-los amb totsitotes, metgesimetgesses, nensinenes, serà molt inclusiu, però posem pedres a les sabates de la genuïna expressió escrita. Gos vell no aprèn trucs nous, diuen els anglesos. Algú tan poc sospitós de ser masclista com l’enyorada lingüista Carme Junyent ho va deixar ben clar: en català, el masculí plural és genèric, inclou homes i dones i dentistes i dentistes, i si la llengua ha de canviar perquè canvia la societat, ja canviarà ella soleta. Si és que hi arribem a temps, que quan fou mort lo combregaren.